Tió de Nadal

El Tió de Nadal (conegut també com a Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és una tradició molt arrelada a Catalunya. És un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient i sovint se li posa una barretina vermella (Tal com podem veure a la imatge extreta de www.totnadal.com).

La nit de Nadal, o en algunes cases el mateix dia de Nadal, se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional. Del fet de fer cagar el tió hi ha qui darrerament li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquestes paraules, però no és una denominació amb tradició.

És molt important però que se'l tapi amb una manta perquè no passi fred, i que se li doni menjar cada dia des del 8 de desembre (per la Puríssima). Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.